Book Chapter

Social mobility, economic growth and inequality in the late medieval Crown of Aragon (Aragón, Catalonia, Valencia and Mallorca, 13th-15th centuries)

  • Antoni Furió
  • Carlos Laliena Corbera
  • Pere Verdés Pijuan

This paper examines social and economic mobility in the Crown of Aragon in the long term. It is divided into three main sections. The first deals with the processes of social mobility linked to both the colonisation of territories taken from the Muslims in the 12th and 13th centuries and the impact of the Black Death and other calamities in the second half of the 14th century. The second section addres¬ses both the shorter-range migrations, especially from the countryside to the city, and the dynamics of social mobility in rural world and urban society. Although related to the latter, we wanted to highlight, as a separate section, the case of the converts from Judaism, as an original and important phenomenon both quantitatively and qualitatively, and for both its success and failure, in the Crown of Aragon and the other Iberian states. Finally, the third section is devoted to some questions of approach and methodology, in particular political (from the lists of families who held public offices in certain cities) and economic (from tax records or wealth registers) ones.

  • Keywords:
  • Economic and social mobility,
  • Late Medieval Crown of Aragon,
  • Kingdoms of Valencia Mallorca Catalonia and Aragon,
  • Migrations,
  • Rural elites,
+ Show More

Antoni Furió

University of València, Spain - ORCID: 0000-0003-3828-5649

Carlos Laliena Corbera

University of Zaragoza, Spain - ORCID: 0000-0001-5090-5236

Pere Verdés Pijuan

CSIC-IMF, Institution Milá i Fontanals, Spain - ORCID: 0000-0003-3050-9601

  1. Aleixandre Segura, Teresa. 2015. Crédito y endeudamiento rural: la circulación del capital judío en la Girona del siglo XIV (1348-1391). València: Universitat de València. Tesis doctoral en línea: http://roderic.uv.es/handle/10550/49039 [consultado 1/02/2024].
  2. Alfani, Guido. 2020. “Pandemics and asymmetricsShocks: Evidence from the history of plague in Europe and the Mediterranean.” Journal for the history of environment and society, 5: 197-210.
  3. Almenar Fernández, Luis. 2018. La cultura material de la alimentación campesina. Consumo y niveles de vida en la Valencia bajomedieval (1280-1460). Valencia: Universitat de València (tesis doctoral inédita). This thesis is being published by Cambridge University Press with the title Powerful consumers. Peasants and the material culture of food in the late medieval kindom of Valencia.
  4. Almenar Fernández, Luis, Guillem Chismol Muñoz-Caravaca, and Ruiz Domingo, Lledó. 2017. “Aproximación a la desigualdad económica a través de fuentes fiscales bajomedievales: Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478).” El Futuro del Pasado, 8: 55-82.
  5. Álvarez-Nogal, Carlos, Leandro Prados de la Escosura, and Santiago-Caballero. 2020. “Economic effects of the Black Death: Spain in European perspective.” Investigaciones de Historia Económica = Economic History Research, 16, 4: 35-48.
  6. Ammannati, Francesco. 2025. Misurare la mobilità sociale in Toscana tra Medioevo ed Età Moderna.”In La mobilità sociale nelle società preindustriali: tendenze, cause ed effetti (secc. XIII-XVIII)/Social mobility in pre-industrial societies: tendencies, causes and effects (13th-18th centuries), a cura di Angela Orlandi, 23-45. Firenze: Firenze University Press."
  7. Aparisi Romero, Frederic, and Vicent Royo Pérez, 2014. Beyond lords and peasants: rural elites and economic differentiation in pre-modern Europe, València: Universitat de València.
  8. Aparisi Romero, Frederic. 2015. “Village Entrepreneurs: The economic foundations of Valencian rural elites in the fifteenth century.” Agricultural history, 89, 3: 336-357.
  9. Aparisi Romero, Frederic. 2022. “Rural elites in medieval Valencia.” In The Routledge handbook of medieval rural life, ed. Miriam Müller, 13-22. Londres & NewYork: Routledge.
  10. Barceló i Crespí, Maria. 2001. Els Llitrà. Una nissaga de notaris a la Mallorca baixmedieval. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner editor.
  11. Barrio Barrio, Juan Antonio. 1998. “La articulación de una oligarquía fronteriza en el mediodía valenciano: El patriciado de Orihuela: Siglos XIV y XV.” Revista d'historia medieval, 9: 105-26
  12. Barrio Barrio, Juan Antonio. 2023. “Mecanismos de selección, participación social y sistemas de promoción en los municipios de la Corona de Aragón (ss. XIII-XV).” Cuadernos Medievales 35: 23-51.
  13. Batlle i Gallart, Carme. 1986-1987. “La oligarquía de Barcelona a fines del siglo XV: el partido Deztorrent.”, Acta/Mediaevalia 7-8: 321-35.
  14. Batlle i Gallart, Carme et alii. 2007. El “Llibre del consell” de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions municipals. Barcelona: CSIC.
  15. Batllori, Miquel. 1979. “L’enaltiment de la família Borja.” In A través de la història i la cultura, 155-210. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  16. Baydal Sala, Vicent. 2012. “Cambistas, fiscalidad y élites en el Reino de Valencia (1270-1370).” In En busca de Zaqueo: los recaudadores de impuestos en las épocas medieval y moderna, ed. Ángel Galán Sánchez, Ernesto García Fernández, and Imanol Vítores Casado, 63-78. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.
  17. Benito Monclús, Pere. 2003. Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles X-XIII). CSIC: Barcelona.
  18. Benito Monclús, Pere. 2012. “Elites rurales et intermédiaires de la seigneurie en Catalogne (XIIe-XIVe s.). Fortunes et stratégies d'acroissement.” Mélanges de l’Ecole française de Rome. Moyen Âge, 124, 2: 417-28.
  19. Bensch, Stephen P. 2000. Barcelona i els seus dirigents, 1096-1291. Barcelona: Proa.
  20. Bernabé Gil, David 1994. “Las oligarquías urbanas del Reino de Valencia en el tránsito a la Edad Moderna.” In 1490, en el umbral de la modernidadel Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV-XVI, ed. Jesús Pradells Nadal, and José Ramón Hinojosa Montalvo, 205-31. Valencia: Generalitat Valenciana.
  21. Bernabeu Borja, Sandra. 2014. “Llinatges i poder local a l’Alzira del segle XV.” Aragón en la Edad Media 25: 5-40.
  22. Bisson, Jean. 1968-1972. “Note statistique sur le repartiment de Majorque (1232).” Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana 33: 51-58.
  23. Blanco de la Lama, Joan. 2003. “Masos grassos a la Vall d'Amer (segles XIV-XVI): Masos ad benevisum i estructures senyorials.” In El feudalisme comptat i debatut, ed. Miquel Barceló et alii, 403-39. València: Universitat de València.
  24. Bordes García, José. 2006. Desarrollo industrial textil y artesanado en Valencia de la conquista a la crisis (1238-1350). Valencia: Comité Económico y Social de la Comunidad Valenciana.
  25. Clark, Gregory 2014. The sun also rises: Surnames and the history of social mobility, Princeton: Princeton University Press.
  26. Conesa Soriano, Julia. 2020. Entre l’Église et la ville. Pouvoirs et réseaux des chanoines de Barcelone (1472-1516). Madrid: Casa de Velázquez.
  27. Cruselles Gómez, Enrique. 2001. Los mercaderes de Valencia en la Edad Media (1380-1450). Lleida: Milenio.
  28. Cruselles Gómez, Enrique. 2013. “Historia de vida en la persecución inquisitorial: la familia Roís en Valencia, 1417-1519.” In En el primer siglo de la Inquisición española, ed. José María Cruselles, 295-316. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  29. Cruselles Gómez, Enrique. 2015. “Tras las estelas de Europa: colonias mercantiles extranjeras y cambio social (Valencia, siglo XV).” e-Spania [online], 22.
  30. Cruselles Gómez, Enrique. 2018. “Hombres de negocios y ciudadanos honrados en Barcelona y Valencia en las postrimerías del siglo XV.” In Ferran II i la Corona d'Aragó, ed. Ernest Belenguer Cebrià. 195-212. València. Universitat de València.
  31. Cruselles Gómez, Enrique. 2019. Fortuna y expolio de una banca medieval. La familia Roís de Valencia, 1417-1487. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  32. Cruselles Gómez, José M. 1986. “Familia y promoción social: los Lopiç de Valencia (1448-1493)”, Estudis Castellonencs 3: 355-380.
  33. Cruselles Gómez, José M. 1992. “Los juristas valencianos en la Italia renacentista. Estudiantes y cortesanos”, Revista d’Història Medieval 3: 143-60.
  34. Cruselles Gómez, José M. 1998. Els notaris de la ciutat de València: activitat professional i comportament social a la primera meitat del segle XV. Barcelona: Fundació Noguera.
  35. Daileader, Philip. 2004. De vrais citoyens. Violence, mémoire et identité dans la communauté médiévale de Perpignan (1162-1397). Canet en Roussillon: Trabucaire.
  36. Eiroa Rodríguez, Jorge Alejandro. 2012. La conquista de al-Andalus en el siglo XIII. Murcia: Universidad de Murcia.
  37. Epstein, Stephan R. 2000. Freedom and Growth: The Rise of States and Markets in Europe, 1300-1750. New York, Routledge.
  38. Feliu i Montfort, Gaspar. 2004. “La crisis catalana de la Baja Edad Media: estado de la cuestión.” Hispania: Revista española de historia 64, 217: 435-66.
  39. Fernández de Córdoba Miralles, Álvaro. 2017. “El cardenal Joan Llopis, política y mecenazgo al servicio de los Borja (1454-1501).” Hispania Sacra, 69 (139), 133-48.
  40. Fernàndez Trabal, Josep. 1995. Una família catalana medieval. Els Bell-lloc de Girona 1267-1533. Barcelona: Ajuntament de Girona-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  41. Fernàndez Trabal, Josep. 1999. “De ‘prohoms’ a ciudadanos honrados. Aproxima­ción al estudio de las elites urbanas de la sociedad catalana bajomedieval (s. XIV-XV).” Revista d’Història Medieval 10: 331-69.
  42. Fernàndez Trabal, Josep. 2001. “La oligarquía urbana catalana en el tránsito de la Edad Media a la Moderna, 1480-1516. Una síntesis interpretativa.” In De la unión de coronas al Imperio de Carlos V, ed. Ernest Belenguer Cebrià, 299-328. Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
  43. Ferragud Domingo, Carmel. 2005. Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó 1350-1410). Madrid: CSIC.
  44. Ferrer i Mallol, Maria Teresa 2001. “Establiments de masos després de la Pesta Negra.” In El mas català durant l'edat mitjana i la moderna, ed. Maria Teresa Ferrer Mallol, Manuel Riu Riu, and Josefina Mutgé i Vives, 189-242. Barcelona: CSIC.
  45. Font Rius, Josep M. 1969-1983. Cartas de población y franquicia de Cataluña. Textos, Barcelona: CSIC
  46. Freedman, Paul H. 1988. Assaig d’història de la pagesía catalana (segles XI-XIV). Barcelona: Edicions 62.
  47. Freedman, Paul H. 1993. Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval. Vic: Caixa d’Estalvis Laietana.
  48. Furió, Antoni. 1993. “Diners i crèdit. Els jueus d’Alzira en la segona meitat del segle XIV.” Revista d’Història Medieval 4: 127-60.
  49. Furió, Antoni. 1995. “El mercado de la tierra en el País Valenciano a finales de la Edad Media.” Hispania. Revista española de historia 55: 887-919.
  50. Furió, Antoni 1998. “Reproducción familiar y reproducción social: familia, herencia y mercado de la tierra en el País Valenciano en la Baja Edad Media.” In Tierra y familia en la España meridional, siglos XIII-XIX, ed. Francisco García González, 25-43. Murcia: Universidad de Murcia.
  51. Furió, Antoni. 2004. “El mercado de la tierra en la Valencia de los siglos XIII-XV. Crédito, endeudamiento y compraventa de parcelas.” In Il mercato della terra. Secc. XIII-XVIII ( XXXV Settimana di Studi dell'Istituto Internazionale di Storia Economica "F. Datini", Prato, 5-9 maggio 2003), ed. Simonetta Cavaciocchi, 797-812. Florence: Firenze Universty Press.
  52. Furió, Antoni. 2007. “Las elites rurales en la Europa medieval y moderna. Una aproximación de conjunto.” In El lugar del campesino. En torno a la obra de Reyna Pastor, ed. Ana Rodríguez, 391-421. Valencia: Universitat de València; Madrid: CSIC.
  53. Furió, Antoni. 2011. “Disettes et famines en temps de croissance. Une révision de la “crise de 1300”: le royaume de Valence dans la première moitié du XIVe siècle.” In Les disettes dans la conjoncture de 1300 en Méditerranée occidentale, ed. John Drendel, 343-416. Rome: École française de Rome.
  54. Furió, Antoni. 2017. “La gran depressió baixmedieval. Una mirada des dels Països Catalans.” Recerques 72-73: 45-103.
  55. Furió, Antoni. 2018. “El deute públic municipal al regne de València en la Baixa Edat Mitjana. Un assaig de quantificació.” In El País Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel, ed. David Igual and Germán Navarro, 71-136. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  56. Furió, Antoni. 2021. “Tanta es la pompa y vanidad hoy de todos los labradores y gente baja: i nuovi consumi delle élites rurali della penisola iberica nel tardo Medioevo.” In Una nuova cultura del consumo?: paradigma italiano ed esperienze europee nel tardo Medioevo: ventisettesimo Convegno internazionale di studi: Pistoia, 17-19 maggio 2019, 153-182. Roma: Viella.
  57. Furió, Antoni. 2024. “Femmes et travail dans les campagnes ibériques au bas Moyen Âge.” In Le village à l’épreuve du genre dans l’Occident médiéval et moderne. Journées internationales d’Histoire de Flaran. Toulouse, Presses Universitaires du Mirail.
  58. Furió, Antoni, forthcoming. “Richesse, pauvreté et coût de la vie dans l’Espagne méditerranéenne au bas Moyen Âge.”
  59. Furió, Antoni, and Antonio José Mira Jódar. 2005. “Le marché de la terre dans le pays de Valence au bas Moyen Âge.” In Le marché de la terre au Moyen Âge, dir. Laurent Feller, and Chris Wickham, 573-623. Rome: École française de Rome.
  60. Furió, Antoni et alii. 2020. “Measuring economic inequality in Southern Europe: The Iberian Peninsula in the 14th-17th centuries.” In Disuguaglianza economica nelle società preindustriali: cause ed effetti / Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, 169-201. Florence: Firenze University Press.
  61. Fynn-Paul, Jeff. 2015. The rise and decline of an Iberian bourgeoisie, Manresa in the Later Middle Ages, 1250-1500. Cambridge: Cambridge University Press.
  62. Gampel, Benjamin. 2016. Anti-Jewish riots in the Crown of Aragon and the royal response, 1391-1392. Cambridge: Cambridge University Press.
  63. García Marsilla, Juan Vicente. 2002. Vivir a crédito en la Valencia medieval. De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  64. García Montero, Héctor. 2015. “Long-term trends in wealth inequality in Catalonia, 1400-1800: Initial results.” In Working Papers, 79. “Carlo F. Dondena” Centre for Research on Social Dynamics (DONDENA), Università Commerciale Luigi Bocconi.
  65. García Montero, Héctor. 2020. “Wealth inequality in Catalonia, 1400-1800. Sources, data and a case study”, In Disuguaglianza economica nelle società preindustriali: cause ed effetti / Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, 259-273. Florence: Firenze University Press.
  66. Garcia-Oliver, Ferran. 2015. “Terra e libertà. La mobilità contadina in Catalogna, nelle Isole Baleari e nel Paese Valenzano (XII-XIII sec.).” In Migrazioni interne e forme di dipendenza libera e servile nelle campagne bassomedievali: dall'Italia Nord- Occidentale alla Catalogna, ed. Rosa Lluch Bramon et alii, 197-232. Cherasco: CISIM.
  67. Garcia-Oliver, Ferran. 2017. “Élites campesinas en el entorno de la ciudad de Valencia: los Castrellenes.” Studia historica. Historia medieval 35, 2, 119-44.
  68. Garcia-Oliver, Ferran. 2019. Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans. Catarroja-Barcelona: Editorial Afers.
  69. Graullera Sanz, Vicente. 2009. Derecho y juristas valencianos en el siglo XV. Valencia: Biblioteca Valenciana.
  70. Guinot Rodríguez, Enric. 1991. Cartes de poblament medievals valencianes, Valencia: Generalitat Valenciana.
  71. Guinot Rodríguez, Enric and Josep Torró Abad. 2007. Repartiments a la Corona d'Aragó (segles XII-XIII). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  72. Günzberg Moll, Jordi. 2001. “La participación de los notarios en las principales insttituciones políticas barcelonesas (siglos XIV-XV).” Barcelona. Quaderns d’història 5: 47-55.
  73. Igual Luis, David. 1998. Valencia e Italia en el siglo XV. Rutas, mercados y hombres de negocios en el espacio económico del Mediterráneo Occidental. Castelló: Bancaixa. Fundació Caixa Castelló.
  74. Igual Luis, David. 2010. “La formación de élites económicas: banqueros, comerciantes y empresarios.” In La Corona de Aragón en el centro de su historia, 1208-1458. Aspectos económicos y sociales, ed. José Ángel Sesma Muñoz, 137-60. Zaragoza: Grupo de Investigación de Excelencia CEMA.
  75. Igual Luis, David. 2013. “Social rise of the mercantile élite in cities of the Medieval Kingdom of Valencia.” In Urban Elites and Aristocratic Behaviour in the Spanish Kingdoms at the End of the Middle Ages, ed. María Asenjo-González, 161-70. Turnhout: Brepols.
  76. Igual Luis, David. 2018a. “The Christian kingdoms of the Iberian Peninsula (1100-1500): Concepts, facts and problems concerning social mobility.” In Social Mobility in Medieval Italy (1100-1500), ed. Sandro Carocci, and Isabella Lazzarini, 101-18. Roma: Viella.
  77. Igual Luis, David, and Germán Navarro Espinach. 1997. “Los genoveses en España en el tránsito del siglo XV al XVI.” Historia. Instituciones. Documentos 24: 261-332.
  78. Igual Luis, David, and Germán Navarro Espinach. 2002. “Mercaderes-banqueros en tiempos de Alfonso el Magnánimo.” In La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo. XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona (Nápoles-Caserta-Capri, sept. 1997), 949-68. Naples: Paparo Edizioni.
  79. Iradiel Murugarren, Paulino. 2010. “Ego… considerans me devenisse ad maximam penuriam et inopiam. Mecanismos de promoción y pobreza de la burguesía urbana.” In Ricos y pobres: opulencia y desarraigo en el Occidente Medieval, Semana de Estudios Medievales de Estella, 2009, 275-305. Pamplona: Gobierno de Navarra.
  80. Iradiel, Paulino et alii. 1995. Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527): Castelló de la Plana: Fundación Dávalos-Fletcher.
  81. Iranzo Muñío, María Teresa. 2005. Élites políticas y gobierno urbano en Huesca en la Edad Media. Huesca: Ayuntamiento de Huesca.
  82. Jover Avellà, Gabriel, and Antònia Morey Tous. 2003. “La colonització feudal, la crisi baixmedieval i la formació dels latifundis nobiliaris: segles XIII-XVI.” In L'organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi, coord. Rosa Congost i Colomer, Gabriel Jover Avellà, and Giuliana Biagioli, 129-70. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.
  83. Jover Avellà, Gabriel, and Jerònia Pons Pons. 2013. “L’acumulació de terres des de sota: la casa Ballester de Manacor, Mallorca, 1395-1503.” In Possessions, renda de la terra i treball assalariat. L’illa de Mallorca, 1400-1660, coord. Gabriel Jover Ave­llà, 21-81. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.
  84. Ladero Quesada, Miguel Ángel. 1987. “El Banco de Valencia, los genoveses y la saca ilegal de oro castellano (1500-1503).” Anuario de Estudios Medievales 17: 571-94.
  85. Laliena Corbera, Carlos. 2005. “Les structures du marché de la terre dans la vallée de l’Èbre aux XIVe et XVe siècles.” In Le marché de la terre au Moyen Âge, dir. Laurent Feller, and Chris Wickham, 543572. Rome: École française de Rome.
  86. Laliena Corbera, Carlos. 2010. “Las transformaciones de las elites políticas de las ciudades mediterráneas hacia 1300. Cambios internos y movilidad social.” In La mobilità sociale nel medioevo, ed. Sandro Carocci, 147-85. Rome: École française de Rome.
  87. Laliena Corbera, Carlos. 2016. “Una edad de oro? Transformaciones económicas en la Corona de Aragón en el siglo XV.” In Identidades urbanas Corona de Aragón-Italia: Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV), ed. David Igual, Paulino Iradiel, Germán Navarro, and Concha Villanueva, 17-43. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.
  88. Laliena Corbera, Carlos. 2022. “Historia rural y economia campesina en la Corona de Aragon (siglos XIII-XV). Un ensayo de sintesis.” In Ibero-Mediävistik. Grundlagen, Potentiale und Perspektiven eines internationalen Forschungsfeldes, ed. Nikolas Jaspert, 435-74. Münster: Verlag.
  89. Laliena Corbera, Carlos. 2023. "Negociar desde la pobreza. Aprendices e inserción laboral en Zaragoza al final de la Edad Media.” In Économies de la pauvreté au Moyen Âge, ed. Pere Benito, Sandro Carocci, and Laurente Feller, 165-80. Madrid: Casa de Velázquez - Rome: Ecole Française de Rome.
  90. Laliena Corbera, Carlos, and María Teresa Iranzo Muñío. 1998. “Poder, honor y linaje en las estrategias de la nobleza urbana aragonesa (siglos XIV-XVI).” Revista d’Història Medieval 9: 41-80.
  91. Llibrer Escrig, Antoni. 2014. “Artesanos emprendedores en la industria textil. Del taller al mercado: el caso del pelaire contestano Bernat Martí (1469-1482).” En la España medieval 37: 295-317.
  92. Lluch Bramon, Rosa. 2005. Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV, Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.
  93. López Juan, Guillermo. 2021. “Els conversos en la Diputació del General del regne de València (1404-1423).” In La veu del regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana. II La generalitat valenciana. Dels orígens a l’abolició, ed. Antoni Furió, and Juan Vicente García Marsilla, 143-68. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  94. López Juan, Guillermo. 2024. “Converso evangelisation, funerary practices, and social integration in Valencia, 1391-1482.” Journal of Medieval Iberian Studies 16, forthcoming.
  95. López Lorente, Victor Daniel. 2021. “El saber adquirido. La regulación del aprendizaje en las corporaciones de constructores de la Corona de Aragón (1381-1514).” In Da traça à edificação. A arquitetura dos séculos XV e XVI em Portugal e na Europa, ed. Fernando Grilo, Joana Balsa de Pinho, and Ricardo J. Nunes da Silva, 529-42. Lisboa: Theya.
  96. Lozano Gracia, Susana. 2004. “Fraudes y licencias en el comercio aragonés a mediados del siglo XV.” Aragón en la Edad Media 18: 117-62.
  97. Lozano Gracia, Susana. 2007. Las elites en la ciudad de Zaragoza a mediados del siglo XV: la aplicación del método prosopográfico en el estudio de la sociedad, Universidad de Zaragoza. Doctoral thesis online: https://zaguan.unizar.es/record/7400 [consulted 1/02/2024].
  98. Mainé Burguete, Enrique. 2006. Ciudadanos honrados de Zaragoza. La oligarquía zaragozana en la Baja Edad Media (1370-1410), Zaragoza: Grupo de Investigación de Excelencia CEMA.
  99. Marín Padilla, Encarnación. 1998. Maestre Pedro de la Cabra. Médico converso aragonés del siglo XV, autor de unas coplas de arte menor. Madrid: author.
  100. Martínez Araque, Ivan. 2010. “Les estratègies familiars en la formació de les indústries vilatanes: una aproximació a l’estudi de l’artesanat a Alzira (segles XIII-XV).” Recerques: història, economia, cultura 60: 4-24.
  101. Mas Forners, Antoni. 2000. “De pagesos a cavallers: l’extracció social i el patrimoni del cardenal Antoni Cerdà i del canonge Gabriel Cerdà.” In Al tombant de l’Edat Mitjana. Tradició medieval i cultura humanista: XVIII Jornades d’Estudis Històrics Locals, ed. María Barceló, 437-50. Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics.
  102. Mas Forners, Antoni. 2003. “Petits senyors i grans pagesos. Diferenciació i conflictivitat social a la ruralia de Mallorca (1229-1350).” In El feudalisme comptat i debatut, ed. Miquel Barceló et alii, 465-502. Valencia: Universitat de València.
  103. Miquel Milian, Laura, and Pere Verdés Pijuan 2024. “Contribución al estudio de la desigualdad económica en la Cataluña bajomedieval a partir de las fuentes fis­cales: los casos de Cervera e Igualada.” In La desigualdad económica en España (siglos XIV-XVII). Nuevas aproximaciones a viejos problemas, ed. David Carvajal et alii, 141-82. Madrid: Silex, forthcoming.
  104. Morelló Baget, Jordi. 2017. “Estudi sobre els cultius i la distribución social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme: anàlisi comparativa de les estimes de 1445 i 1541.” Estudis d’Història Agrària 29: 151-86.
  105. Morelló Baget, Jordi et alii. 2020. “A study of economic inequality in the light of fiscal sources: the case of Catalonia (14th-18th centuries).” In Disuguaglianza economica nelle società preindustriali: cause ed effetti / Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, 145-167. Florence: Firenze University Press.
  106. Narbona Vizcaíno, Rafael. 1990. “Los Rabassa, un linaje patricio de Valencia medieval.” Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 7 (1988-1989): 111-36.
  107. Narbona Vizcaíno, Rafael. 1992. “Finanzas municipales y patriciado urbano. Valencia a finales del Trescientos.” Anuario de Estudios Medievales 22, 1: 485-512.
  108. Narbona Vizcaíno, Rafael. 1995. Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas. 1239-1418. Valencia: Ajuntament de València.
  109. Narbona Vizcaíno, Rafael. 1998. “Oligarquías políticas y élites económicas en las ciudades bajomedievales (siglos XIV-XVI)”, Revista d’Història Medieval, 9: 9-15.
  110. Narbona Vizcaíno, Rafael. 2001. “La ciudad de Valencia y las Germanías.” In De la unión de coronas al Imperio de Carlos V, ed. Ernest Belenguer Cebrià, 309-33. Madrid: Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V.
  111. Narbona Vizcaíno, Rafael. 2004. “La conflictividad social en las ciudades de la Corona de Aragón (siglos XIII-XV).” In Conflicto, violencia y criminalidad en Europa y América, ed. José Antonio Munita Loinaz, 79-104. Vitoria: Universidad del País Vasco.
  112. Narbona Vizcaíno, Rafael. 2006. “Los conversos de judío. Algunas reflexiones sobre una bibliografía de historia urbana medieval.” In Chrétiens et juifs au Moyen Âge. Sources pour la recherche d’une relation permanente, ed. Flocel Sabaté and Claude Denjean, 207-49. Lleida: Editorial Milenio.
  113. Narbona Vizcaíno, Rafael. 2007. “Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. XII-XV)”, Res publica 17: 113-50.
  114. Narbona Vizcaíno, Rafael. 2013. “La incorporación de los conversos a la gestión hacendística de la ciudad de Valencia (1391-1427).” In En el primer siglo de la Inquisición española, coord. José María Cruselles, 17-42. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  115. Narbona, Rafael et alii. 1995. L’univers dels prohoms. Valencia: Edicions 3 i 4.
  116. Narbona, Rafael, and Sandra Bernabeu. 2021. Prohoms i cavallers de València. El Consell (1306-1516). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  117. Navarro Espinach, Germán. 1994. “Los genoveses y el arte de la seda en Valencia (1457-1512).” Anuario de Estudios Medievales 24: 201-24.
  118. Navarro Espinach, Germán. 1997a. “Velluteros ligures en Valencia (1457-1524): la promoción de un saber técnico.” In Le vie del Mediterraneo. Idee, uomini, oggeti (secoli XI-XVI), ed Gabriela Airaldi, 201-11. Génova: ECIG.
  119. Navarro Espinach, Germán. 1997b. “Emigrantes castellanos en la sedería de Valencia (1479-1524).” In Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, tomo II, 249-67. Zaragoza: Gobierno de Aragón.
  120. Navarro Espinach, Germán. 1999. Los orígenes de la sedería valenciana (siglos XV-XVI). Valencia: Ayuntamiento de Valencia.
  121. Navarro Espinach, Germán. 2000. “Los negocios de la burguesía en la industria precapitalista valenciana de los siglos XIV-XVI.” Revista d’Historia Medieval 11: 67-104.
  122. Navarro Espinach, Germán. 2002. “Política municipal y avecindamientos: análisis de la emigración aragonesa a Valencia (1308-1526).” In Demografía y sociedad en la España bajomedieval 97-128. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
  123. Navarro Espinach, Germán. 2012. “Las élites rurales de Bailía de Cantavieja en el siglo XV.” In Mundos medievales: espacios, sociedades y poder: homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar y Ruiz de Aguirre, ed. Beatriz Arizaga Bolumburu, 1677-1686. Santander: Universidad de Cantabria.
  124. Navarro Espinach, Germán 2015a. “Corporaciones de oficios y desarrollo económico en la Corona de Aragón, 1350-1550.” Áreas. Revista Internacional de Ciencias Sociales 34: 21-31.
  125. Navarro Espinach, Germán. 2015b. “Las elites financieras de la monarquía aragonesa entre Juan I y Alfonso V (1387-1458).” e-Spania [online], 20.
  126. Navarro Espinach, Germán. 2015c. “La producción y el comercio de tejidos de seda en la Corona de Aragón en el siglo XV.” In Mercados de lujo, mercados de arte: el gusto de las elites mediterráneas en los siglos XIV y XV, ed. Sophie Brouquet, and Juan Vicente García Marsilla, 415-34. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  127. Navarro Espinach, Germán, David Igual Luis, and Joaquín Aparici Martí. 1999. “Los inmigrantes y sus formas de inserción social en el sistema urbano del Reino de Valencia (siglos XIV-XVI).” Revista d’Historia Medieval 10: 161-98.
  128. Navarro Sorni, Miguel. 2005. Calixto III. Valencia: Institució Alfons el Magnànim.
  129. Piqueras Juan, Jaime. 2011. “Estratificación social y matrimonio en el siglo XV valenciano: una visión sobre las comarcas del norte de Alicante.” Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval 17: 445-68.
  130. Planas Rosselló, Antonio. 1996. “Los juristas mallorquines del siglo XV.” Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, 7: 23-59.
  131. Planas Rosselló, Antonio. 2004. “La condición estamental de los notarios en la Mallorca del Antiguo Régimen.” Memòries de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics 14: 77-92.
  132. Pons Alós, Vicente. 2005. Cardenales y prelados de Xàtiva en la época de los Borja. Xàtiva: Centro de Estudios Borgianos.
  133. Reixach Sala, Albert. 2018. Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la baixa edat mitjana: Girona, 1340-1440. Madrid: CSIC.
  134. Reixach Sala, Albert. 2019. Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona, 1345-1445). Barcelona: Fundació Noguera.
  135. Reixach Sala, Albert. 2020. “Social Mobility and Service to the Crown in Late Medieval Catalonia (c. 1350-c. 1420): an approach centred on the area of Girona.” Histoire Urbaine 58: 133-56.
  136. Reixach Sala, Albert. 2021. “Private banking and Financial Networks in the Crown of Aragon during the fourteenth century.” Research in Economic History 37: 129-68.
  137. Reixach Sala, Albert. 2022. “Fuentes para el estudio de la desigualdad en la Cataluña bajomedieval: los registros de tallas de la ciudad de Gerona a examen (c. 1360-c. 1540).” Espacio, tiempo y forma. Serie III Historia Medieval 35: 561-96.
  138. Reixach Sala, Albert, and Esther Tello Hernandez. 2019. “Finanzas, monarquía y ascenso social en la Cataluña de las décadas centrales del siglo XIV: el caso de Pere Blan (1346-1381).” In Los agentes del Estado: poderes públicos y dominación social en Aragón (Siglos XIV-XVI), ed. Mario Lafuente Gómez, and Concepción Villanueva Morte, 85-121. Madrid: Sílex.
  139. Reixach Sala, Albert, and Pere Verdés Pijuan. 2023. “Fiscalidad y revueltas en las ciudades de la Corona de Aragón de los siglos XIV-XVI.” Histoire Urbaine 67, 3: 81-101.
  140. Ribalta i Haro, Jaume, and Max Turull Rubinat 1992. “Ciutat i poder en el feudalis­me declinant a la Catalunya baixmedieval. Diferenciació social i distribució social de l’espai urbà a Cervera, 1340-1382.” Anuario de Estudios Medievales 22: 79-144.
  141. Ríos Conejero, Alejandro. 2016. “Los caballeros villanos de Teruel. Un acercamiento a la identidad del grupo y su cultura en la Baja Edad Media.” In Identidades urbanas Corona de Aragón-Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV), ed. Paulino Iradiel et alii, 115-29. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
  142. Ruzafa García, Manuel. 1995. “Alí Xupió, senyor de la moreria de València.” In L’univers dels prohoms, ed. Rafael Narbona et alii, 137-173. Valencia: Edicions 3 i 4.
  143. Sabaté Curull, Flocel. 1998. “Ejes vertebradores de la oligarquía urbana de Cataluña.” Revista d’Historia Medieval 9: 127-50.
  144. Salrach Marés, Josep Maria. 1995. “El mercado de la tierra en la economía campesina medieval. Datos de fuentes catalanas.” Hispania. Revista española de historia 55: 921-52.
  145. Sánchez Martínez, Manuel, ed. 2009. La deuda pública en la Cataluña bajomedieval. Barcelona: CSIC.
  146. Schraer, Michael. 2018. “Credit and Land: The Jews of Zaragoza, 1383-1400.” In Land and Credit. Mortgages in the Medieval and Early Modern European Countryside, ed. Chris Briggs, and Jaco Zuijderduijn, 149-79. Cham: Palgrave/Macmillan.
  147. Sesma Muñoz, José Ángel. 2013a. Fernando II y la Inquisición. El establecimiento de los tribunales inquisitoriales en la Corona de Aragón (1479-1490). Madrid: Real Academia de la Historia.
  148. Sesma Muñoz, José Ángel. 2013b. Revolución comercial y cambio social. Aragón y el mundo mediterráneo (siglos XIV-XV). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza.
  149. Sixto Iglesias, Ricardo. 1993. La contratación laboral en la Valencia medieval: aprendizaje y servicio doméstico (1458-1462). Valencia: Universitat de Valencia (tesis de licenciatura).
  150. Soldani, Maria Elisa. 2010. Uomini d’affari e mercanti toscani nella Barcellona del Quattrocento. Barcelona: CSIC.
  151. To Figuera, Lluís. 1997. Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  152. To Figueras, Lluís. 2000. “Servitude et mobilité paysanne: les origines de la ‘remença’ catalane (XIIe-XIIIe siècle).” Mélanges de l’École Française de Rome 112: 827-65.
  153. Todeschini, Giacomo. 2016. La banca e il ghetto. Una storia italiana. Bari: Laterza.
  154. Torre Gonzalo, Sandra de la. 2018. Grandes mercaderes de la Corona de Aragón en la Baja Edad Media. Zaragoza y sus mayores fortunas mercantiles, 1380-1430. Madrid: CSIC.
  155. Tortosa Quirós, Jaime. 2023. “La movilidad geográfica hacia la ciudad de Valencia a finales de la Edad Media (1416-1470).” Edad Media. Revista de Historia, 24: 619-61.
  156. Tudela Villalonga, Lluís, and Eduardo Pascual Ramos 2023. “La ciudad de la desigualdad económica. Evolución de la distribución de la riqueza en Ciutat de Mallorca entre 1446 y 1533.” Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval 36: 1235-62.
  157. Turull Rubinat, Max. 1990. La configuració jurídica del municipi Baix-Medieval: règim municipal i fiscalitat a Cervera entre 1182-1430. Barcelona: Fundació Noguera.
  158. Vaquer Bennassar, Onofre. 1989. “El contrato de trabajo en la Mallorca medieval. Aprendices, criados y obreros en el siglo XV.” Mayurqa 22: 645-54.
  159. Velasco Marta, Irene. 2022. “Fidelidad y servicio. La corte de Juan II de Aragón como plataforma de ascenso social y movilidad entre reinos.” Historia. Instituciones. Documentos 49: 435-58.
  160. Verna, Catherine. 2012. “Élites rurales, industries et fortune (Catalogne, Vallespir, XIVe-XVe siècle).” Mélanges de l’Ecole française de Rome. Moyen Âge 124, 2: 461-78.
  161. Viciano Navarro, Pau. 2008. Regir la cosa pública: Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), Valencia: Publicacions de la Universitat de València.
  162. Viciano Navarro, Pau. 2012. Els peus que calciguen la terra: els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana. Valencia, Universitat de Valéncia.
  163. Viciano Navarro, Pau. 2018. “Deute públic i renda censalista al País Valencià en el segle XV. Una proposta d’interpretació.” Anuario de Estudios Medievales 48, 2: 925-53.
  164. Viciano Navarro, Pau. 2019. “Crisi o redistribució demogràfica? La població del braç nobiliari del regne de València al segle XV.” In La crisi baixmedieval a la Corona d’Aragó (1350-1450), ed. Pau Cateura, and Lluís Tudela, 179-98. Palma de Mallorca: El Tall.
  165. Zamora Cárcamo, Santiago 2019. “Estrategias patrimoniales de las élites rurales en la Corona de Aragón durante el siglo XV: el caso de la familia Coromina.” In Mundo hispánico. Cultura, arte y sociedad, ed. Abel Lobato Fernández et alii, 139-54. León: Universidad de León.
PDF
  • Publication Year: 2025
  • Pages: 379-418
  • Content License: CC BY 4.0
  • © 2025 Author(s)

XML
  • Publication Year: 2025
  • Content License: CC BY 4.0
  • © 2025 Author(s)

Chapter Information

Chapter Title

Social mobility, economic growth and inequality in the late medieval Crown of Aragon (Aragón, Catalonia, Valencia and Mallorca, 13th-15th centuries)

Authors

Antoni Furió, Carlos Laliena Corbera, Pere Verdés Pijuan

Language

English

DOI

10.36253/979-12-215-0667-9.19

Peer Reviewed

Publication Year

2025

Copyright Information

© 2025 Author(s)

Content License

CC BY 4.0

Metadata License

CC0 1.0

Bibliographic Information

Book Title

La mobilità sociale nelle società preindustriali: tendenze, cause ed effetti (secc. XIII-XVIII) / Social mobility in pre-industrial societies: tendencies, causes and effects (13th-18th centuries)

Editors

Angela Orlandi

Peer Reviewed

Number of Pages

612

Publication Year

2025

Copyright Information

© 2025 Author(s)

Content License

CC BY 4.0

Metadata License

CC0 1.0

Publisher Name

Firenze University Press

DOI

10.36253/979-12-215-0667-9

ISBN Print

979-12-215-0666-2

eISBN (pdf)

979-12-215-0667-9

eISBN (xml)

979-12-215-0668-6

Series Title

Datini Studies in Economic History

Series ISSN

2975-1241

Series E-ISSN

2975-1195

0

Fulltext
downloads

0

Views

Export Citation

1,390

Open Access Books

in the Catalogue

2,623

Book Chapters

4,270,742

Fulltext
downloads

5,006

Authors

from 1074 Research Institutions

of 66 Nations

69

scientific boards

from 376 Research Institutions

of 43 Nations

1,304

Referees

from 398 Research Institutions

of 38 Nations